Neix un estel

Neix un estel en l'univers.

Un núvol d’ energia s’esmunyia tímidament atret per un punt blanc.

Quan es va apropar va veure clar que no era un estel. Dons no. Tan sols era un punt blanc.
El núvol d' energia es va sorprendre de que havia estat capaç de valorar-se, per una il·lusió. Ara no tenia la seguretat de veure res clar estava en el seu propi fulgor l’ enlluernava.

Així es com neixen els estels, de un núvol d'energia irradiant en marxa.


Ara es sentia responsable del seu fulgor, no sabia com mirar per tal de trobar una òrbita segura, ja que el seus ulls encara no veien normalment.


Mirant i mirant al seu voltant es va a donar que tot era ple de punts blancs i que es movien i que ni havien de diferents colors, formes i energies.


Tots tenien la seva pròpia òrbita. Mes ràpida i mes curta, o mes forta i mes llarga. Es creuaven, enrotllant-se unes òrbites al voltant d’ altres, però que casi mai es tocaven.
Algunes s’entrellacen, totes tenen la seva energia pròpia i no se sap com, però fins i tot las que s’ajunten, si la pots veure en filtres i miralls, mantenen les seves característiques i si las mires bé quelcom havien canviat.


No se sap si per be o no, però tant se val per que així es l’ univers un conjunt de punts lluents de diferents, colors, formes i trajectòries i a demés que canvien tot sovint uns a poc a poc altres de sobte, fins i tot els que sembla que no volen canvia. Pel sol fet de que la llum de tots plegats canvia, a ells també els hi afecta.


Sembla com si per saber com som i a on estem tinguéssim que mirar-nós reflexats en els altres.
I es per que l’ univers no te parets, i va cap a on al portem entre tots, encara que alguns no volen caminar, altres empenyen fort, altres volen anar sols, altres xuclant i altres semblen fer mes llum, altres, menys...


I així es l’univers. Per que l’univers el fem nosaltres, en el que agafem i en el que donem i va cap a on el portem, fugin o perseguint, o deixant-nos anar.


Però lo mes important es tenir energia per voltar, per mirar i que ens miren, per tocar-nos i ajuntar-nos i fugí de qui vulgui xucla o agafar-nos si ens sortim perillosament.


No conec a ningú fora de l' univers per que com l’univers no te parets quan ens sembla que tenim un peu fora ens agafem a qui podem i mentre podem preguntar qui som i tocar-nos ja està be. No et sembla?.


Al que es clar es que la nostra energia va d’aquí cap a davant o enrere a un costat o a l' altre, però amunt o avall solament va el soroll i la llum que fem a vegades i que no ens porta en lloc, per que l’ univers es pla però deu ni do. ¡Com no te parets!. .......


Mirem amunt en il.lusions, o avall en frustrasions, dona-nos o perden energia però no oblidem que es llum que reflexem del que fem aquí am els deures i las satisfaccions.

Barcelona 03/07/00 Miquel.


Correos mirovira75@gmail.com o mirovira75@gmail.com

Mis otros blogs:

http://machomuerto.blogspot.com El rol femenino prevalece
http://deladito.blogspot.com El placer no se gasta
http://llumestel.blogspot.com Carta a una amiga ilusionada
http://oxigenate.blogspot.com Vender salud es vender felicidad
http://frasesaloido.blogspot.com Y me hacen sentir vivo. Viva
http://buscandoamipelirroja.blogspot.com Buscando a mi pelirroja
http://citasfotos.blogspot.com/ Mis Cuadros
http://amomispies.blogspot.com/ Amo mis pies
http://revolucionsur.blogspot.com/ La revolución del Sur
http://miamadamara.blogspot.com/ Mi amada María
http://cuartodebao.blogspot.com/ El baño, reparación de Diosas

Mi WEB personal http://usuarios.lycos.es/mirovira/